Castell còsmic al Teatre Fortuny de Reus

El dimarts 11 de juny, a les 19 hores, es va interpretar la cantata en un concert Concert commemoratiu “20 anys del conservatori al Palau Bofarull”. Es dóna la circumstància que enguany la cantata també celebra el 10è aniversari de la seva estrena.

Conservatori de Música de Reus  la Diputació de Tarragona

11 de juny de 2013. 19:00 hores

Teatre Fortuny Plaça Prim, 4  43201 REUS

Concert commemoratiu “20 anys del conservatori al Palau Bofarull”

Banda del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Reus
Cantata “EL castell Còsmic”
Participen:
Orquestra de Grau Professional del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Reus
Flautes de bec del Centre de Lectura de Reus:
Cor de Bàsic 2 del Centre de Lectura de Reus
Cor de l’Escola Pare Manyanet de Reus
Cor de l’IES Salvador Vila-seca
Cors de l’Escola i el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Reus
Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus
Escola de Dansa i Arts Escèniques Artis- Fraga de Reus
Grup de rock del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Reus
Narradora: Maite Pérez
Direcció cantata: Àlex Sansó

VEURE FITXA COMPLETA

Els autors, després de la representació al Teatre Fortuny

Premsa altres fonts:
Diputació de Tarragona
ReusDirecte
Presspeople 12/06/2013

Descripció

L'ARGUMENT

Un personatge, prototip de l’home consumista, arriba casualment a un poble tranquil i apartat on hi ha un castell medieval. Per circumstàncies alienes a la seva voluntat, es veu impel·lit a entrar-hi. En la seva visita es produeixen uns fets fantàstics que el fan retrocedir en el temps i desaparèixer en una dimensió històrica que qüestiona la seva propia existència.

CONTINGUT

La història que s’explica vol reflexionar sobre alguns valors com el civisme, el respecte a la natura i al passat històric.

El personatge central és un individu arrogant, protegit per una mal entesa “modernitat” i amb uns hàbits de comportament poc cultivats. Prototipus de persona consumista  i atrapada en un present irreflexiu, el seu casual contacte amb uns elements antics el fan adonar-se, amb la seva pròpia metamorfosi, de la importància d’un passat que connecta amb el present i que té la seva projecció cap al futur, simbolitzat pel castell còsmic que l’inicia en un viatge misteriós i carregat d’història. 

El castell de Vallderoures va inspirar el tema de la cantata

Reportatge assaig general.

Entrevista Tot Sant Cugat, gener 2003

JOAN JOSEP GUTIÉRREZ

“La cantata vol fer reflexionar sobre alguns valors com el civisme, el respecte a la natura i al passat històric”

És el director de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels i ha estat també l’escollit com a autor d’una de les cantates del Mil·lenari que s’estrenaran el proper 15 de març al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Aquesta cantata es titula «Castell còsmic» i està pensada i escrita per a veus blanques.

 

Com li van proposar d’encarregar-se de fer una de les tres cantates que s’estrenaran dins la celebració de l’Any del Mil·lenari?
Va sorgir de la comissió de música clàssica, que intenta coordinar les activitats d’aquest àmbit de diverses entitats. Quan es va iniciar la celebració de l’Any del Mil·lenari, se’ns va dir a la comissió que féssim propostes respecte a una activitat musical en aquest marc. Així va sortir la idea de fer les cantates, que consistirien en tres obres amb una d’infantil. Com que tenien coneixement que jo també componc i em dedico a l’ensenyament al món infantil, doncs va sorgir l’encàrrec.

Quin és l’argument d’aquesta cantata infantil?
Un personatge, prototip de l’home consumista, arriba casualment a un poble tranquil i apartat on hi ha un castell medieval. Per circumstàncies alienes a la seva voluntat, es veu impel·lit a entrar-hi. En la seva visita es produeixen uns fets fantàstics que el fan retrocedir en el temps i desaparèixer en una dimensió històrica que qüestiona la seva pròpia existència.

Com està plantejada, en la dimensió musical?
Està escrita per a narradora, cor infantil, ballarí i orquestra simfònica. La composició s’aproxima a diferents estils musicals: des d’una dansa medieval fins a un conjunt de música moderna. El tractament de les veus blanques és senzill i melòdic, i l’orquestració està feta a mida de les possibilitats de la seva estrena per estudiants i músics de Sant Cugat. La cantata es desenvolupa a través d’una narració en la qual s’intercalen cançons i música instrumental. Totes les cançons, llevat d’una en què el personatge canta en primera persona, tenen la funció de comentar i d’il·lustrar l’acció: parla el paisatge, les pedres, la pols, les aromes...

S’ha intentat donar algun valor afegit a la història que es planteja en la cantata?
La història que s’explica vol reflexionar sobre alguns valors com el civisme, el respecte a la natura i al passat històric. El personatge central és un individu arrogant, protegit per una mal entesa «modernitat» i amb uns hàbits de comportament poc cultivats. El prototip de persona consumista i atrapada en un present irreflexiu. El seu casual contacte amb uns elements antics el fan adonar-se, amb la seva pròpia metamorfosi, de la importància d’un passat que connecta amb el present i que té la seva projecció cap al futur, simbolitzat pel castell còsmic que l’inicia en un viatge misteriós i carregat d’història.

En l’àmbit personal, què li aporta haver fet aquest «Castell còsmic»?
Doncs, d’entrada, una feinada brutal, perquè és una obra simfònica, llarga i bastant complexa. Però alhora també he de dir que, com és normal, aquest tipus de feina genera molta satisfacció. Perquè compondre és un plaer i una experiència molt important. A banda de ser tot un repte, perquè poder combinar tots els aspectes que conformen una cantata no és feina fàcil.

Quines peculiaritats comporta el fet que sigui una cantata infantil?
Que sigui infantil, bàsicament, marca que t’hagis d’adaptar a limitar-te a les possibilitats musicals i tècniques que tenen en aquestes edats. Estem parlant de cantants de veu blanca i un tipus de música entenedora. El cor l’ha muntat l’Elisenda Carrasco. Aquest és el primer marc amb què et trobes. També pel que fa d’orquestra, adaptant-te al tipus de músics amb els quals l’interpretaràs i tenint en compte les peculiaritats sonores d’una orquestra simfònica. L’orquestra l’ha iniciat el Toni Parramón.

A més, també s’hi inclouen altres elements escènics, com ara la presència d’un ballarí o una narradora...
És un format que ja existeix. La cantata infantil tal com l’entenem a Catalunya normalment és un conte o una història on hi ha un narrador que la va explicant. Després hi ha el cor, que canta com va desenvolupant la història. Així doncs, el narrador és gairebé obligat. I, el tema de la dansa, en primer lloc anava molt bé en la narració, i, a més, penso que incorporar un element escènic d’aquest tipus fa que l’obra tingui un atractiu especial.

Què li diria a la gent per animar-la a venir a veure les cantates del Mil·lenari?
Doncs els diria que l’acte té una importància molt especial, perquè molt poques vegades passa que s’estrenin tres obres musicals de gran envergadura, que entraran a formar part del repertori d’aquest país i, concretament, amb origen a Sant Cugat. És gairebé un acte històric; per això i per la qualitat de les obres val la pena assistir-hi.

Magda Méndez i Abadia
Entrevista núm. 439